Drets Humans 'a la carta'

· Número 3 · Març · 2009 ·

	Doble discurs sobre uns Drets Humans que ja tenen 60 anys L'actual crisi econòmica no hauria de bloquejar més temps l'aplicació efectiva dels Drets Humans. Amnistia Internacional denuncia que, 60 anys després de la seva aprovació, la Declaració Universal dels Drets Humans continua sent una promesa sobre el paper. Llegeix aquest assaig en PDF
	Els nens i nenes soldats i la seva protecció al'Estat espanyol Save The Children alerta sobre la greu situació de molts nens i nenes que són utilitzats com soldats en nombrosos conflictes armats. Llegeix aquest assaig en PDF
	Estudiem els espies Els vestigis de la Guerra Freda revelen material suficient com per incloure l'estudi de la Intel·ligència en el de les Relacions Internacionals. Des de la Universitat Complutense de Madrid, l'investigador Gustavo Díaz Matey reclama deixar enrera els tòpics de l'espia i estudiar d'una vegada per totes el material que tenim al nostre abast. Llegeix aquest assaig en PDF
	El 11-S de Mumbai Offer Baruch, VP Operator de la firma de consultoría de seguretat International Shield Inc., destaca que els serveis d'intel·ligència de l'Índia van cometre errors similars als que es van produir en els atemptats de l'11-S de Nova York. Llegeix aquest assaig en PDF
	El cas Bosman: Nova Europa, Nou Fútbol Des de Mèxic D.F., el periodista esportiu Emiliano Leiva recorda la figura de Jean Marc Bosman, el jugador de futbol que es va rebel·lar contra el sistema per aconseguir el seu traspàs i va assolir una Europa més unida. Llegeix aquest assaig en PDF
	França, ¿patrie des Droits de l'Homme? Malgrat haver nidat els Drets Humans, avui França encara no els compleix al peu de la lletra. José René Paz, estudiant de la Universitat de París aprofundeix sobre el tema a partir de la seva pròpia experiència. Llegeix aquest assaig en PDF

Justifiquem la violació selectiva de Drets Humans?

Violació: pors profundes, representacions fosques i doloroses, perversions recalcitrants, palpitacions desencaixades, crits, plor, desesperació. Malgrat tot el que implica, justificar la violació dels drets immanents a les persones segueix estat de moda. Des de la crema de "bruixes" fins a l'esclavitud, passant per les tradicionals lapidacions de l'antiguitat i les contemporànies, o el maltractament a nens i dones com a mètode educatiu i, com no, la tortura, així com la resta del catàleg de tractes inhumans i degradants, sempre han tingut ferris defensors i detractors.

Parlem, per exemple, de la tortura. Per als seus defensors, les víctimes torturades han ostentat perennement el rol d'enemic, públic o privat. Però l'escandalós de la història no són únicament els mètodes físics, psicològics o socials que, de manera àmplia, aberrant i creativa ments humanes han arribat a concebre. No. L'escandalós és que en cada moment històric aquestes pràctiques han estat aprovades per una part de cada societat sota l'empara, segons el cas, de costums o lleis justificades per una presumpta necessitat imperativa de preservació de principis i valors del grup humà en qüestió.

Aquí i ara, després del 11-S de Nova York, el 11-M de Madrid, el 7-J de Londres i el recent 26-N de Mumbai, la denominada "Guerra Global Contra el Terrorisme" no solament es consolida, sinó que s'aguditza. La percepció generalitzada d'amenaça i risc perdura, per molt que ara quedi coberta per la creixent sensació d'incertesa generada per la crisi econòmica mundial que passem. Almenys en aquest terreny podem estar tranquils: ni els galopants indicadors d'atur, ni les empetitides taxes de creixement dels Estats no faran saltar per l'aires edificis emblemàtics, ni trens, ni metros o hotels replets de gent.

En aquest sentit, l'enemic per a la nostra seguretat és un altre diferent, molt més bàsic, discret i mortífer, que opera en cèl·lules d'entre 3 i 4 persones, creu incansablement en la seva causa, destina tot el seu potencial a enginyar receptes destructives i aconsegueix construir bombes gràcies a vídeos penjats en YouTube. A priori, tot aquell que no s’uneix a la seva causa perd la condició de germà i com tal perd els seus drets a ser tractat com un igual: com un ésser humà.

La qüestió és que sota aquest context, el terrorista és jutjat com un enemic de la humanitat víctima dels seus actes i amenaces, i, com a tal, se li nega el seu dret a ser tractat com un ésser humà. I per això els interrogatoris preventius, sense proves, advocats, ni judici a la vista proliferin en el seu tractament. I per això en més casos dels desitjats hi hagi grandiloqüents 'defensors de la pau i dels Drets Humans' que reivindiquen i justifiquen la tortura com a eina de lluita contra el terrorisme."¡Pero es incompatible!"-criden els pensaments del lector. Com justificar la tortura, o qualsevol altre tipus de violació dels drets humans com a mètode de preservació de la nostra seguretat?

Si la informació fos veritablement lliure i les democràcies complissin al peu de la lletra amb seu deure de transparència en la gestió d'assumptes públics, en aquesta 3a edició de FreshPolitik emprendríem un interessantíssim viatge pels expedients acadèmics estatals, que, sota la legislació internacional vigent, afirmen respectar els drets humans. Les taques de sang i els errors de càlcul davant civils en el camí de la defensa a la seguretat serien l'excepció i no la regla. Els drets humans no serien violats "a la carta", de forma selectiva, segons uns interessos secrets, justificats per un presumpte "interès general". Però com això no és així, hem d'assumir que defensar l'indefensable, mentir de front, evadir respostes i argumentar precisament sobre assumptes de dubtosa ètica, són totes elles tasques intrínseques al treball tant del polític com del General?

Des de FreshPolitik dediquem aquesta edició a la valuosa lluita pel respecte als Drets Humans. Homenatgem la tasca de tot activista i acadèmic que des de la teoria i la pràctica defensi la seva aplicació efectiva al voltant del món. Ara només resta unir consciències, FreshPolitik posa així el seu gra de sorra.

Daniela Adamez - Directora FreshPolitik