Crisis? In Change We Trust

· Número 2 · Desembre · 2008 ·

	Crisi de Paradigmes? Quina crisi? El prestigiós Prospectivista, Jordi Serra, replanteja els models actuals de previsió i ens ofereix un enfocament que inclou nous camins. Resum: Ara que moltes veus anuncien que l'actual crisi és de model i que estem entrant en un nou periode històric, és un moment adient per demanar-se quins poden ser el paradigmes que sorgeixin després d’aquesta transició. Aquest article explora quatre supòsits alternatius per veure quina mena de paradigmes s’hi podrien trobar. Llegeix aquest assaig en PDF
	Agredolç aigua xinesa Agredolç i molt bruta: el cas de gestió de l'aigua a la Xina és vergonyós. Berengué Briquez ens presenta l'altra cara del miracle econòmic xinès a través d'una reflexió de la sostenibilitat d'aquesta societat amb xifres aterridores. Llegeix aquest assaig en PDF
	Espiral sense sortida: entre Keynes i Hayek "Quan ens trobem en un moment de crisi econòmica reaccionem carregant contra el paradigma existent." Claudio Carmona revisa les receptes exitoses del passat qüestionant la seva validesa actual. Llegeix aquest assaig en PDF
	MacGyver vs. Goliat La Seguretat i Defensa actualment és com Goliat: gegant i pesant. Tal com exposa Pedro Carrasco Jiménez en aquest interessantíssim assaig, les amenaces a la pau són, en canvi, tan versàtils i recursives com MacGyver. Un assaig poc ortodox obert a debat. Llegeix aquest assaig en PDF
	Sobreviurà la democràcia en l'era globalitzada? L'italià Lucio Levi va escriure aquest article per a la revista sobre temes europeus, EFORS. El sistema polític mundial està en plena efervescència, el futur de la democràcia podria estar en joc. Llegeix aquest assaig en PDF

Crisi?

Els mitjans de comunicació ens bombardejen amb titulars sobre la crisi en que estem inmersos. Estem en crisi, però, quina crisi? En xinès, la simbología escrita de la paraula crisi està composta por dos caracters: el d’oportunidad i el de perill. ?Per la seva banda el Diccionari Webster defineix el concepte de crisi com "un estat de coses en el qual és imminent un canvi decisiu en un sentit o un altre". El concepte de crisi, doncs, representa un estat d'inestabilitat que obre un as de possibilitats cap a diverses tonalitats de canvi o de manteniment conflictiu. En tot cas la situació anterior a la crisi "mor" i la nova situació resultant ens obliga, a qualsevol nivell, a travessar un procés de dol per la pèrdua d'aquella situació anterior.

Diuen que el dolorós trajecte del dol comença en la negació, passa per l'estació de la ira, la negociació i la depressió per a finalment arribar a l'acceptació com a destí final. Personalment, crec haver-les visitat totes. Per això sostinc que el diagnòstic no és erroni: el món té càncer, o almenys la seva actual dinàmica de funcionament. Perquè com un càncer, el canvi climàtic s'expandeix i creix globalment a passos tan gegantesc com la crisi econòmica "made in USA" que sofrim des de fa mesos. Com un càncer, la bèstia refinada es refusa a morir a favor de millors i més sanes energies verdes. Com un càncer, la pobresa no remet, ni amb ella malalties com la malària, la sida i el còlera. Però això no és tot, per que igual que un càncer, el ressentiment dels pobles de l'Iraq, l'Afganistan i Palestina (entre molts d'altres) s'alimenta de les variades intervencions militars i diplomàtiques impulsades amb ímpetu pels nord-americans (i exclusivament a favor dels seus propis interessos geoestratègics), alhora que el terrorisme, tant nacionalista com yihadista, atreu i multiplica els seus seguidors com una plaga entre joventuts radicalitzades.

Pot ser que a la llarga totes aquestes siguin disfuncions casuals o que reflecteixn l'existència d'una altra malaltia, però el diagnòstic de càncer "quadra" si a més tenim en compte que l'unilateralisme projectat per l'Administració Bush, com un càncer, s'imposa, no accepta pactes ni busca consens, mentre el multilateralisme descansa en l'horitzó com una llunyana esperança de canvi.

Davant del càncer estem en crisi. És hora de revisar els paradigmes que sostenen el que està ocorrent. Detectar els errors de cara a 2009 suposarà un esforç que des de FreshPolitik volem impulsar fent ressaltar la necessitat d'anar més enllà del sonat "excés de cobdícia i estupidesa humana", excessos que tants assenyalen com la causa última del panorama a què ens enfrontem. Barack Obama es va guanyar a pols l'entrada al despatx oval amb el seu famós slogan, Yes, We Can. Des de FreshPolitik ens preguntem, "Crisi? ", i responem: " In Change We Trust!"

Daniela Adamez - Directora FreshPolitik